«La sentència no és un cas aïllat en del retrocés universal de democràcia i drets humans»

-Com està vivint aquests dies convulsos?

-A nivell personal, amb un desassossec enorme.

-I a nivell de perspectiva?

-També amb desassossec. No veig un pla per sortir d’aquest atzucac. I no veig equips humans i polítics capaços de liderar una sortida. La resposta política de l’Estat la tenim davant, és la sentència. Per fer un bon disseny i idear una sortida planificada al mil·límetre hem d’analitzar la realitat. I la realitat és la resposta política de l’Estat, la sentència. I crec que molts dels nostres dirigents no s’han adonat encara que la resposta ha estat la sentència. I tot l’aparell repressiu continuarà amb el judici contra Josep-Lluís Trapero, contra la Mesa del Parlament… Aquesta és la resposta, i de moment no n’hi haurà cap altra. Llavors,  que aquest és l’escenari i  que encara no l’han copsat els nostres líders polítics, socials i de tota mena. Estar rabiant, protestant i dolgut és essencial, però cal alguna cosa més. Jo no soc polític i em limito a  observar la situació, que no és fàcil. Estem astorats, decebuts i desconcertats. Però això també és en bona part degut als mals càlculs que s’han fet, tal com venint repetint des de fa temps. Teníem pressa i pensàvem que al davant teníem un Estat feble. Crec que tot això s’ha de posar a la batedora de les idees polítiques i actuar en conseqüència a mitjà i llarg termini i sempre dins d’una resposta pacífica, que no vol dir passiva. Veig que els nostres dirigents no han copsat encara la realitat i es mostren inermes davant una resposta de l’Estat que és bastant estructurada.

Per continuar llegint, accedeix a la notícia.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *