«La revolta catalana afectarà positivament Espanya, perquè haurà de refundar el seu Estat»

-Quan va acceptar formar part del Govern d’Artur Mas el 2011, de segur, no s’esperava que els esdeveniments evolucionarien d’aquesta manera.

-No, certament. Creia que Catalunya caminaria cap a la independència, però era difícil pronosticar el com i el tempo. Vaig acceptar formar part d’aquell Govern perquè creia que Catalunya estava fent un canvi substancial. S’encaminava clarament cap a la independència. Creia que l’Estat espanyol, així ho afirmava en articles i llibres, no funcionava. L’Estat era ineficient i molt contrari als interessos dels catalans. «Hem entrat en fase deucentista i necessitem un Estat eficient, propi, que respongui a les necessitats de la ciutadania», escrivia en un article. La majoria dels partits encara no se n’havien adonat. Dominava pertot una mena d’independentisme ideològic sense sentit d’Estat. El 2010, per tant, es va produir una petita revolució conceptual. L’independentisme abstracte es fa estatista i molts federalistes també. Llavors tenia –i tinc encara– la convicció que, perquè aquest Estat propi dels catalans arribi, és imprescindible que les tradicions convergents i socialistes favorables a un Estat propi s’uneixin el màxim possible. No perquè hagin d’aparcar les diferències ideològiques, que hi són, i és bo que hi siguin, sinó perquè lluitar contra l’Estat espanyol ho requereix. I construir un Estat nou, també. Des d’aquesta convicció vaig entrar en aquell Govern. L’any 2011 Convergència va optar per la independència. Jo ho havia fet uns anys abans: per això havia deixat el PSC. Des del 2010 Catalunya està protagonitzant una revolta contra l’Estat. N’hem dit el procés. Des d’aleshores, em mantinc com a militant independent. Sense carnet de partit. Ens convé més que mai la unitat.

Per continuar llegint, accedeix a la notícia.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *