La reivindicació de l’Ebre oblidat

En un pròleg reivindicatiu i amb ingredients de pessimisme, Josep-Lluís Carod-Rovira rescata la definició del mot perifèria de l’Institut d’Estudis Catalans. Perifèria són els “extrems o marges d’una entitat geogràfica”. L’expolític matisa que “les perifèries no són només geogràfiques, sinó també culturals, econòmiques, polítiques, d’infraestructures, psicològiques, mentals, al capdavall. Acostumen a ser conscients de la seva condició diguem-ne marginal, però el problema ve quan un país ignora que té perifèria, que sovint és el nostre cas”. I destaca, com a exemple, el fet que des de 1931 només una persona de les Terres de l’Ebre ha format part del Govern de la Generalitat. Era l’ampostina Marta Cid, consellera d’Ensenyament entre 2004 i 2006. “Decebedor, dissuasiu i ben poc nacional, francament”.

És aquesta situació “ben poc nacional” la que convida Xavier Vega a fer aquest escrit adreçat a recuperar l’autoestima del sud del Principat. Allà on la carnisseria franquista va reforçar la condició fronterera de l’Ebre. Allà on el predomini agrícola va servir de camp de proves de l’anarquisme i la col·lectivització de latifundis. Amposta va ser “la capital del comunisme llibertari agrari de Catalunya”, un moviment que va expandir-se fins a Benicarló, els Ports i el Matarranya.

Per continuar llegint, accedeix a la notícia.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *