La prostitució, un problema arraconat

Sota arguments basats en premisses com la neteja, la seguretat o l’educació, l’any 2013 es va aprovar a l’Ajuntament de València l’ordenança reguladora de la prostitució. Aquesta normativa, encara vigent, va ser validada tant pel PP com pel PSPV, que van satisfer les demandes de diversos col·lectius veïnals, desitjosos d’esborrar dels seus carrers aquest exercici, reflex d’una realitat social colpidora. D’aquesta manera, el problema, lluny de ser solucionat, va quedar amagat. D’allò que els ulls no veuen, el cor no en dol.

Amb aquesta ordenança, les multes van adreçades, fonamentalment, als clients. Evidentment, els proxenetes també queden assenyalats. Les prostitutes poden ser sancionades en cas de desobediència a l’autoritat. Tot açò condueix a una trampa sobre la qual alerten els principals col·lectius socials: les treballadores han de traslladar-se a pisos i salons per poder exercir l’ofici. En aquests llocs tancats, la seua seguretat passa a ser més vulnerable. Aquesta normativa queda més qüestionada si es té present una dada: en tres anys de funcionament, la xifra de multes només és de trenta-cinc.

El problema s’amaga, però no desapareix. I a ell s’enfronten un important nombre d’entitats que es dediquen a combatre’l. Des de l’any 2001, a València es desenvolupen programes impulsats des d’aquestes plataformes coordinades amb les institucions públiques. Cáritas Diocesana o Metges del Món plantegen programes de sensibilització, d’assistència o de prevenció, al mateix temps que busquen la inserció social i laboral per a les dones del carrer.

Per continuar llegint, accedeix a la notícia.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *