‘La novel·la negra tracta molt la prostitució, però hi reflexiona poc’

—Per més que L’Harem del Tibidabo és una novel·la negra plena de drames, l’humor hi és ben present. Tot un segell de l’autor.

—Evidentment, no és una novel·la d’humor. Un gran amic meu amb qui he escrit molts llibres, el Jaume Ribera, em va aconsellar no escriure’n mai cap. Però m’ho he passat molt bé escrivint-la. He rigut. Jo sóc apòstol del gènere negre i defenso l’escriptura sota els ortodoxos paràmetres de l’estil policíac. Això no obsta que en totes les meves novel·les el sentit de l’humor estigui sempre molt present.

—El personatge de Mili és d’allò més espontani, inesperat, divertit i extravagant. També és utòpic: defensa una prostitució vocacional, com un servei social, com un tracte entre iguals.

—Jo sempre començo les novel·les per la trama. I els personatges neixen en funció d’aquesta trama, del paper que han de tenir dins de la història. El Mili va néixer perquè jo necessitava un protagonista exactament així.

Per continuar llegint, accedeix a la notícia.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *