La Nova Planta, vigent

Tot i que el 9 d’Octubre recorda l’arribada de Jaume I a València, la data sempre ha estat lligada a una evident reivindicació política. Durant laTransició va esdevenir camp de batalla entre les dues valències: la reaccionària i la de futur. El resultat final és sobradament conegut. Darrerament, però, algunes coses han canviat al País Valencià. Alguna cosa s’hi mou. La batalla no tornarà, però hi ha un esperit reivindicatiu que s’havia apagat durant els anys anteriors en favor de l’aparent concòrdia alimentada de folklore, tradició i noves —velles— glòries a Espanya. Ara, la consciència sobre l’espoli fiscal, els atacs contra el decret de plurilingüisme i l’aïllament garantit per unes infraestructures obsoletes són els elements cabdals de la reacció.

Hi ha molts més motius per a la protesta. Alguns, però, per la seua complexitat romanen desconeguts entre la població. Però expliquen ben bé la posició marginal que el País Valencià ocupa dins d’Espanya. Perquè el país, avui com ahir, veu derogats molts dels seus drets. Reduïts a les lleis de Castella, d’Espanya, tal com sentenciava el text del decret de Nova Planta.

Per continuar llegint, accedeix a la notícia.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *