La Memòria Històrica ressuscita els nostàlgics de la dictadura

Han hagut de passar nou anys des de la seua aprovació perquè els governs municipals d’Alacant i València apliquen la Llei de Memòria Històrica. Impulsada per José Luís Rodríguez Zapatero, aquesta llei va generar un enrenou entre els sectors polítics més conservadors, que van criticar-la per “reobrir ferides” i per “despertar fantasmes” que, segons els detractors, ja no hi eren.

Sota aquest argumentari, l’abúlia cap a aquesta llei als ajuntaments governats pel PP va resultar una constant. A València, la desapareguda Rita Barberà no va voler sentir ni parlar-ne. De fet, va ser denunciada per no aplicar aquesta llei i la seua causa va ser traspassada entre diversos tribunals. El motiu del canvi de jutjat fou les condicions d’aforament de l’ex-alcaldessa, que es van modificar quan Barberà va passar a formar part del Senat. Finalment, el Suprem va arxivar la causa per considerar que l’ex-dirigent del PP “no va desobeir” cap ordre que l’obligara a retirar els símbols franquistes dels carrers de València.

A Alacant, l’ex-alcalde Luis Díaz Alperi va exigir 25.000 signatures per aplicar una Llei que havia estat aprovada al Parlament espanyol. Era la seua resposta a l’exigència dels partits d’esquerra, PSPV i EUPV, que formaven part de l’oposició al consistori. Per acabar-ho d’adobar, la Diputació d’Alacant, llavors presidida per l’imputat José Joaquín Ripoll, va rebutjar la proposta del PSPV que exigia retirar el títol de “fill adoptiu” que Franco encara ostentava a la Diputació l’any 2008, trenta-tres anys després de la seua mort. Segons els populars, “aquest tema no preocupava els alacantins”.

Per continuar llegint, accedeix a la notícia.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *