La llum de la vida que s’apaga a poc a poc

Alacant té pocs resignats, perquè només uns quants se l’estimen. La ciutat és el paradigma d’un mal que afecta el País Valencià sencer. Però que destaca, molt especialment, sobre aquest nucli. El famós autoodi, reflectit en els canvis de la ciutat, en edificis resultants de la desconsideració, en les evolucions que mostren un menfotisme evident, només és lamentat pels que han estat conscients de tots els canvis experimentats. Una estricta minoria obligada a resignar-se davant la passivitat dels seus conciutadans, només conscients del seu lloc de procedència en els moments oportuns d’eufòria.

Per continuar llegint, accedeix a la notícia.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *