La Kenya que resistia la colonització britànica

Els capítols de la història compten amb distintes visions. Tot queda normalment reduït a dos bàndols: els vencedors i els vençuts. Els pacífics i els bel·ligerants. Els nadius i els invasors. Segurament hi hagueren moltes més perspectives, si bé la necessitat de fer entendre la història condueix a la seua simplificació. Si emprem aquest comodí -trampós, inevitable i eficaç-, podríem fugir dels matisos i ubicar la colonització com la història de dues faccions. Una és la de l’invasor, qui legitima l’agressió per imposar un ordre i explica la seua obra com un acte cívic, humanitari, de salvació. L’altra és la del nadiu, qui percep tot plegat com una usurpació del seu dret a disposar de la terra on va nàixer. Entremig hi ha els matisos, sovint obviats però imprescindibles per entendre un context històric. Aquesta és la gran virtut d’A la casa de l’Intèrpret.

L’obra autobiogràfica del kenyà Ngugi wa Thong’o (1938) és un recorregut per les sensacions d’un nadiu educat en una escola britànica. Un nadiu que per moments se sent pròxim -i sovint també distanciat- dels britànics que lluitaven per allargar el seu domini a l’est de l’Àfrica. Europeus que després de dues guerres mundials, prolongaven l’estat de guerra més enllà dels seus països d’origen.

Mentrestant, però, i paral·lelament a l’obra bèl·lica, hi havia l’educativa, d’esperit gairebé evangelitzador. Els qui la patien no sempre eren conscients que més enllà dels centres escolars es desenvolupava una guerra desigual, injusta i venjativa. Ngugi wa Thiong’o, tanmateix, no n’estava al marge. El seu germà, guerriller anticolonialista, estava en el punt de mira de les autoritats britàniques. Un fet que condiciona el relat i que obliga el protagonista a ser escèptic davant l’educació rebuda, malgrat que en diversos moments li resulte enriquidora.

Per continuar llegint, accedeix a la notícia.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *