La guerra dels horaris comercials

Petits, mitjans i grans comerços. Treballadors i sindicats. Governs autonòmics i municipals. Tots estan involucrats en el debat sobre l’obertura dels diumenges i festius en les anomenades ZGAT −Zones de Gran Afluència Turística−, en les quals, des de 2013, la llibertat d’obertura és total. L’embolic té el seu origen  en l’etapa en què el PP governava els principals municipis valencians, una herència que els actuals ajuntaments volen esborrar. Però no ho tenen gens fàcil.

L’any 2012, la majoria absoluta del PP va permetre aprovar al Congrés espanyol el decret llei que modificava les condicions d’obertura dels comerços durant els diumenges i la resta de dies festius. L’esperit d’aquest decret llei era el d’ampliar la llibertat horària comercial i afavorir les grans plataformes del sector. Amb aquesta legislació, les autonomies es veien obligades a fixar un mínim de deu diumenges i festius durant els quals tots els comerços podien obrir. Alhora, per satisfer encara més els grans comerços, s’aplicava el mecanisme de les ZGAT, uns espais que podien obtenir aquesta distinció si complien una sèrie de requisits que justificaven l’activitat comercial durant els dies de descans tradicional, sense limitacions.

El decret obligava a crear, almenys, una ZGAT als municipis que compliren amb dues característiques: una, que superaren els 200.000 habitants. L’altre requeriment tenia dues vies per ser complert: bé haver superat el milió de pernoctacions en els seus hotels durant l’any 2011; o bé comptar amb un port receptor de més de 400.000 turistes anuals en creuers. En aquestes ZGAT, els comerços podien obrir tots els dies de la setmana.

Per continuar llegint, accedeix a la notícia.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *