La grolleria expressada a través de l’art

PolòniaCrackòviaAPM?… A primera vista, no és difícil distingir els programes o mitjans que fan servir la sàtira com a mètode de denúncia. Cal dir, però, que les actuals fórmules d’humor sa s’allunyen de l’estil antic, diferenciat per un to barroer que avui resultaria inadmissible. Potser és per això que la grolleria ha quedat enrere. Aquells mitjans del passat ara són estudiats en biblioteques, explicats en assaigs acadèmics, rememorats amb tendresa… Però inactius en el mercat. De fet, en el panorama lingüístic català és ben difícil trobar aquesta antiga praxi, tret d’alguns perfils de Twitter i alguns vídeos aïllats de YouTube. Més intranscendents que populars.

La subversió política sempre ha trobat en la sàtira un element cabdal per expressar les seues reivindicacions. I també, especialment, els seus malestars. En èpoques pretèrites, l’humor més barroer trobava una gran acceptació entre  el públic majoritari. Els diferenciats com a tercer estat, classes populars o poble baix es veien representats en publicacions —normalment setmanals— que van sorgir arreu dels Països Catalans. Totes, amb distintes particularitats, donaven veu als més desafavorits. També als corrents polítics més dissidents. Tant d’esquerrans com de reformistes.

Per continuar llegint, accedeix a la notícia.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *