La gran expansió de l’esport

L’esport és un fenomen que cada cop s’estén més entre la població de l’EURAM. L’augment d’aquesta pràctica és tal que, al seu voltant, sorgeixen noves oportunitats de negoci. També fan reviscolar activitats econòmiques que fins a aquest ascens semblaven obsoletes o, almenys, reduïdes a la marginalitat i sense gaires possibilitats. Les coses, però, han canviat. Les curses urbanes o les varietats de muntanya reben cada vegada més curiosos que acaben, fins i tot, per fer-s’hi addictes. Alguns nuclis poblacionals s’adapten a aquests desitjos, desenvolupen un urbanisme favorable a aquestes modalitats i celebren les seues curses.

Generalment, tots els especialistes consultats coincideixen a explicar el perquè d’aquest augment. Les claus són, d’una banda, la salut; i de l’altra, la facilitat per a córrer. Gonzalo Gil és sotsdirector de suport i innovació de l’INFEC a Lleida, l’Institut Nacional d’Educació Física de Catalunya. Afirma que “la vida urbana és cada cop més sedentària i desperta les ganes de practicar esport en contacte amb l’aire lliure”. Aquest mode de vida, però, és present des de fa dècades a l’entorn urbà de l’EURAM, i ha estat durant els darrers anys que la pràctica ha experimentat un augment. Ramon Llopis-Goig, professor de Sociologia de la Universitat de València, pensa que tot obeeix a una “conscienciació de la població”, a més d’un escenari esportiu que “s’ha fet més plural i més divers. Fa trenta anys, practicar esport era adherir-se a una pràctica esportiva federada que comportava unes competicions, un reglament, una disciplina d’entrenament, etc. Ara, durant els darrers vint anys, han proliferat activitats físiques que són òptimes per a l’exercici físic i la salut, alhora que suposen una transformació del conjunt del sistema esportiu, de caràcter postmaterialista i adaptat a l’aire lliure”.

El mateix Ramon Llopis interpreta que aquest augment obeeix a una lògica que s’havia de produir. “Fins fa uns anys, cada vegada que visitava Holanda i veia l’ús de la bicicleta totalment popularitzat malgrat les condicions climatològiques d’aquell país, em preguntava per què a València no teníem els mateixos costums. El nostre entorn té un clima ideal per a desenvolupar aquestes pràctiques, tal com s’està fent ara mateix. A més, hem aconseguit fer la simbiosi entre l’esport i la nostra activitat diària. Abans, anaven sempre per separat i ara, són molts els que van al treball en bicicleta. El concepte d’activitat esportiva s’ha alliberat i això beneficia la salut de les persones. A més, l’esport, ara, és un element més de socialització”.

Per continuar llegint, accedeix a la notícia.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *