La flexibilitat escènica del Tirant

Una obra esdevé clàssica quan d’ella s’han fet multitud de versions. En aquest sentit, el Tirant lo Blanc entra, des de fa segles, en el nivell top dels clàssics. El mèrit de les versions està en saber adaptar les obres incloent innovacions amb el pas dels anys. Més encara quan aquests canvis no es basen en els darrers avenços tecnològics o digitals, sinó en saber fer massa amb molt poc.

Aquest és el gran secret de Victòria Mínguez i Ramon Ródenas, els dos intèrprets d’aquesta obra. Amb un parell de bufandes multi ús, una gestualitat expressiva esporàdica i la combinació d’una gran quantitat de veus procedents de només dues goles, aquesta parella d’actors és capaç d’interpretar un gran nombre de personatges que s’endinsen en les aventures de Tirant. Tot, amb independència dels seus gèneres i amb detalls humorístics que combinen aquest clàssic amb una diversió que serveix com a al·licient fonamental.

Per continuar llegint, accedeix a la notícia.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *