La catàstrofe anunciada del “franquisme” alacantí

Un acomiadament improcedent a una tècnica de l’Ajuntament d’Alacant i la implicació en el cas Comerç –una investigació sobre fraccionament de contractes de manera presumptament irregular- han acabat amb l’alcaldia de Gabriel Echávarri. El seu ha estat un període fugaç, marcat per les decisions improvisades, per actituds impulsives i, sobretot, per la frustració. La d’una esquerra que podia començar des de zero a Alacant i s’ha vist castigada per un alcalde continuista del model que tant ha malmès el socialisme alacantí. És a dir, pel control d’Ángel Franco, exsenador socialista, qui controla amb mà de ferro el PSPV local gràcies al domini de les assemblees. Gairebé tots els dirigents sortints li han estat fidels, més pendents de l’estructura jeràrquica del partit que del Govern. Com Echávarri.

En una entrevista amb aquest setmanari quan va iniciar el seu mandat, el també exmilitant (accidental, segons ell) d’Unió Valenciana augurava dues legislatures liderades pel pacte polític llavors recentment estrenat. El PSPV es repartia les regidories amb Guanyar Alacant (coalició dominada per EUPV) i Compromís. S’equivocava, però. Els seus socis sempre sospitaren de la seua proximitat amb Franco. La primera prova evident va estar la contractació de la dona de l’exsenador, qui desenvolupa un càrrec tècnic en l’Ajuntament. Fou la primera de moltes polèmiques.

Per continuar llegint, accedeix a la notícia.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *