Josep Maria Morera: l’escena valenciana que restava per muntar

Hi ha persones que són víctimes del seu moment. Avançats al seu temps, amb idees i perspectiva, però orfes d’una estructura mínima, capaç de garantir la solvència dels projectes d’avantguarda. Un d’aquests personatges va ser Josep Maria Morera, mort el darrer 28 d’agost a Ondara (Marina Alta). La seua trajectòria, plena de vicissituds, reflecteix l’ímpetu de qui va innovar dins del seu àmbit, superant i ensopegant amb tots els entrebancs que oferia l’escena. No eren pocs a la València fosca dels anys 50, cap i casal d’un país vençut i mancat de referents culturals que, a poc a poc, anirien aixecant el cap. Ell seria un dels qui esborrarien aquest esvoranc catastròfic. I amb ell, molts altres que des de tots els vessants culturals anaren fent feina. I que en algun moment s’encreuaren amb Morera per mancomunar esforços constructius.

Nascut a València, concretament al carrer Russafa, el 1934, va tardar només dues dècades a convertir-se en un dels grans promotors culturals de la seua ciutat natal. Eren els anys 50 quan va muntar els misteris del corpus de València, “un material extraordinari”, recorda el dramaturg Manuel Molins, que titlla aquestes obres com “dels millors misteris que s’han fet”. Aquella dècada encara donaria per a més. Fou llavors quan s’entengué amb els intel·lectuals del moment. Tot i que encara no havien transcendit públicament, l’assagista Joan Fuster i el llavors futur polític Francesc de Paula Burguera impulsaren, amb Morera, la versió de l’Anunciació de Maria, representada al desaparegut teatre Alkázar. També hi havia al darrere la institució Lo Rat Penat, quan encara no havia caigut en el secessionisme lingüístic. Destacava, com es pot comprovar, l’obra religiosa. “Aquell era un món tancat”, precisa Molins. “En aquella València no hi havia moltes més eixides”. És per això que Morera va marxar a Madrid. El també dramaturg Rodolf Sirera, de fet, entén que el director d’escena desaparegut “va tindre la sort de poder marxar”. Tot, després d’haver deixat també la seua empremta teatral en el món universitari.

Per continuar llegint, accedeix a la notícia.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *