Jordi Coca: «Els ascensos socials solen ser resultat de relacions promíscues amb el poder»

L’Emperador conta les vivències d’un jove procedent d’una població agrària que ho deixa tot —quan no té gairebé res— per anar a conèixer el màxim governant del seu país. Entrevistem el seu autor perquè ens explique què el va animar a escriure aquest relat que li va canviar la vida com a escriptor.

—Fa la impressió com si L’Emperador fóra la representació de la seua reflexió vital.

—Segurament. La novel·la combina tres coses que d’alguna manera són presents en la quarantena de llibres que he publicat. D’una banda, els viatges. De l’altra, la formació d’una persona. I per últim, la política. No vivim sols, vivim en una societat amb ambició de poder que genera tensió i conflictes. Són àmbits que a mi m’interessen molt i que aquí queden bastant reflectits.

—La història està plena de lliçons. La primera és a l’inici, quan un home que no té res ho arrisca tot per complir el seu somni: veure l’Emperador. És bastant utòpic.

—Sí. La il·lusió també és un tema que tracto molt. Tothom en té alguna, bé al llarg de la vida o en un moment concret. I en aquest cas, la il·lusió està per sobre del cel. Veure l’Emperador és inassumible, per definició. Perquè no se sap qui és, com és, ni si hi és.

Per continuar llegint, accedeix a la notícia.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *