Jordi Amor: “‘El forat’ representa els bonys que trobem en els espais vitals”

La seua novel·la descriu el malson familiar comú d’un jove envoltat de passivitat i d’irresponsabilitats. Quin és el propòsit d’aquest escrit?

D’alguna manera, oferir el llibre com una mena de relat i d’experiència. La novel·la exigeix una narració propera, tangible i també boja, desbocada. És la història d’un continent que ja no pot sostenir les coses que hauria de contenir fermament.

De fet, el seu estil és incisiu i comprensible i, de vegades, agònic, atropellat, sense majúscules i gairebé sense puntuació.

Es tracta d’adequar l’estil al turment del protagonista, que corre com un cotxe engegat i sense frens. Com més allargava la frase i menys punts posava, més s’accelerava la lectura. Aquest és un tret que m’anava semblant interessant segons l’anava aplicant. L’estil, paradoxalment, és dinàmic i assequible per al lector.

Per continuar llegint, accedeix a la notícia.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *