Joan Francesc Mira: el mèrit d’una trajectòria

Els anys seixanta començaven a córrer en una València fosca, capital d’un país vençut pel franquisme. Dues dècades després de la fi de la guerra, aquell país començava a despertar gràcies a les inquietuds d’un grup que llavors ocupava les aules de la Universitat de València. En aquell moment, aquesta institució estava sotmesa a la disciplina ideològica d’un règim. Una disciplina esquivada, tant com era possible, per alguns dels seus professors i alumnes.

Entre aquella colla de joves hi havia Josep-Vicent Marquès, famós sociòleg desaparegut. També estava Alfons Cucó, catedràtic d’Història i gran estudiós del valencianisme polític, corrent que serveix com a títol d’una de les seues principals obres. O Joan Francesc Mira, que amb poc més de vint anys i recentment regressat de Roma, estava a prop de convertir-se en catedràtic de Grec.

Tots tres, amb una altra sèrie de personatges no menys destacats com Eliseu Climent o Joan Josep Pérez Benlloch, fundarien el Partit Socialista Valencià, la primera entitat política que assimilava els pensaments de Joan Fuster. Òbviament, des de la clandestinitat d’aquell temps.

Per continuar llegint, accedeix a la notícia.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *