Inventari màxim

A la vida, hi ha manies que condueixen inevitablement cap a una sèrie d’actes. Els que cuinen, alguna vegada acudeixen a la improvisació. Els viatgers més curiosos somien arribar a l’indret més llunyà possible. I els maniàtics de l’escriptura acaben, tard o d’hora, escrivint reflexions al voltant d’ells mateixos. Reflexions de tota mena. Sobre els seus fracassos. Sobre els seus triomfs. Sobre els seus somnis. Sobre les seues pors. Sobre les seues inseguretats. Sobre els seus desitjos. I, fins i tot, sobre el seu pensament, que en ocasions imagina una realitat extravagant, divertida i més propera a la realitat del que pot semblar a simple vista.

Això és el que fa Miquel Nadal amb el seu Inventari mínim, un conjunt d’aportacions curtes que ressalten les reflexions d’un lletraferit que juga amb els pronoms personals per parlar des de distintes perspectives quan totes elles són la veu del mateix autor. Fragments curts de desig i tendresa, de records i de nostàlgia, de reflexions allunyades d’allò que hom és capaç d’expressar amb normalitat sense ser segrestat per una vergonya que impedeix a les persones mostrar-se tal com són.

Per continuar llegint, accedeix a la notícia.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *