Famílies d’acollida: els riscos de ser solidari

Als cap de pocs anys d’haver nascut a València, Eva es va traslladar a Xàtiva amb la seua família. Des de xiqueta, un dels rectors d’aquest poble li recomanava un futur eclesiàstic. La seua bondat no va dur-la al convent, però sí a ser mare d’acollida. Ho és des de fa quatre anys, quan va començar a rebre xiquets procedents d’entorns socials dramàtics, amb pares biològics maltractadors, immersos en el món de les drogues o, simplement, víctimes d’una extrema carència de recursos. Eva té dos fills biològics que, aleatòriament, compten amb dos germans més. Germans, però, que no són fixos: canvien segons les circumstàncies. Perquè Eva, com la resta de mares —i famílies— acollidores en règim d’urgència del País Valencià, rep els infants quan toca. És el compromís que ha triat.

El canvi de Govern al País Valencià va modificar, també, la filosofia del Consell. Un dels exemples va ser la creació de la Conselleria d’Igualtat, un nom fins llavors inèdit. Lluny d’estar marginat, el nou departament és liderat per la vice-presidenta de la Generalitat, Mónica Oltra. La nova nomenclatura va ser fidel a les polítiques, fins llavors insòlites, impulsades des d’aquest àmbit. Les famílies com la d’Eva han passat a cobrar 12 euros diaris per nen, una quantitat que triplica la que rebien anteriorment. Però no tots els canvis han satisfet, ni de bon tros, les expectatives.

Per continuar llegint, accedeix a la notícia.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *