Existencialisme bèl·lic

El dubte vital sobre el significat de l’existència és inevitable en les persones que atenyen edats de raonament intern. Aquest pensament, que pot generar sentiments contraposats —des de l’agonia pessimista fins a la filosofia més àgil— és encara més comú quan hom pateix situacions extremes. Oriana Fallaci no  va topar casualment amb aquestes conjuntures. Les va buscar. Perquè no era capaç d’arribar a conclusions delicades sense experimentar els casos més agressius, sorprenents per als espontanis i quotidians per als nadius de certs països. Periodista de raça, de les que gaudien amb el risc malgrat les lamentacions quan observava els casos de violència més flagrant, Fallaci va fer món a força de reporterisme transformat en dissertacions a cavall entre el testimoni i l’assaig intel·lectual.

Res i així sia és un altre exemple d’aquesta inquietud de la periodista italiana addicta a la tensió i a les lliçons ofertes pels drames mundials viscuts in situ. Amb un començament dens i reiteratiu pel que fa a la resta d’obres del gènere —és molt comú enumerar en primera persona les barbaritats comeses durant un conflicte—, la narració llarga d’aquesta obra agafa en certs moments un caire de reflexió. Massa sovint són previsibles. Cal dir que aquesta obra compta amb sorpreses, i aporta matisos impossibles d’esbrinar sense la capacitat que atorga l’experiència viscuda.

Per continuar llegint, accedeix a la notícia.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *