Exili discret, presó de vidre

Quan va marxar a l’exili, Carles Puigdemont no volia desaparèixer. Més aviat al contrari. La seua estada al cor d’Europa ha servit perquè tothom conega la situació del seu país i perquè la figura del president exiliat siga reconeguda arreu del continent. Més encara, fins i tot, que la de molts primers ministres de distints estats. Un fet que, paradoxalment, va acompanyat de la discreció amb què Puigdemont viu a Waterloo. Els seus veïns, indiferents, no sembla que discutisquen massa sobre l’estada del president.

Per continuar llegint, accedeix a la notícia.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *