Enric Solà: «Als Països Catalans hi havia una unitat jurídica plural, tal com passa amb la llengua»

Com començà a formar-se vostè en el dret privat català?

—L’any 1972 vaig ser destinat a Tempt i a Sort (Pallars) com a registrador de la propietat. Hi vaig estar quatre anys, passant també per les oficines de Balaguer, Vic, Igualada, Figueres i, més tard, Maó. Tenia uns trenta anys i vaig trobar-me de front amb el dret principatí, el que s’havia d’aplicar. D’altra banda, l’any 1974 Joan Fuster m’encarregà la redacció de l’Estatut d’Elx. Fuster ho tenia ben clar: a Franco li quedaven dotze mesos de vida. I per evitar convertir-nos en el poble a la cua de l’Estat, els valencians havíem de tindre un model escrit d’Estatut d’autonomia. Això va ser l’Estatut d’Elx. Em costà tretze mesos de redactar. En aquell Estatut vaig reclamar el dret civil valencià perquè era de justícia. L’article 16 diu, literalment, que “el País Valencià es dicta el seu propi dret civil, sense renunciar a unificar-lo amb el del Principat de Catalunya i les illes Balears. La Generalitat participarà activament en tota iniciativa per aconseguir-ho, i nomenarà delegats —arribat el cas— per a la comissió que redacte el Codi civil unificat.”

—Aquest dret dels Països Catalans, havia estat unificat en alguna ocasió?

—Sí, sempre. El dret civil valencià és el dret  civil de sis dels territoris de la nació catalana: Catalunya Nord, Principat, País Valencià, Coprincipat d’Andorra, Illes i l’Alguer. N’exceptuem un dels set territoris, la Franja de Ponent, la qual, per la seua pertinença a Aragó, aplica el dret civil aragonès.

I, per això, les idees jurídiques del barceloní Jaume Callís i del valencià Pere Belluga, ambdós del segle XV, no són territorials, sinó nacionals. I per això les Observationes del valencià Cristòfol Crespí de Valldaura (1599-1671) repleguen el fet jurídic unitari de tots els Països Catalans. I per això al segle XIX el valencià de Catarroja (Horta) Benvingut Oliver (1836-1912) enllesteix un estudi comparatiu del dret privat dels països catalans, països que ell escriu amb minúscula.

Per continuar llegint, accedeix a la notícia.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *