Els records caòtics de Foraster

El pensament no segueix cap mena d’ordre temporal ni temàtic. Els records es rescaten de la memòria i es presenten de forma imprevisible, sense avisar, combinant etapes i sensacions, temps llunyans i recents, tristeses i alegries, impactes i moments intranscendents que, sense venir a tomb, o sí, també hi apareixen.

L’últim llibre de Manuel Foraster, el procés de conclusió abans de morir, al març d’enguany, sembla expressar, tal com li venen a la ment, els seus records. Tots. Amb un ordre inesperat d’històries inclassificables narrades en primera persona. El Fu, el Furufu, el Furufú -l’anomenen de distintes maneres- colora la seua biografia amb pinzellades aleatòries que giren la mirada enrere i mostren la perspectiva d’una excepció entre la multitud. La d’una persona inquieta per conèixer les coses, però calmada a l’hora de voler canviar-les.

Per continuar llegint, accedeix a la notícia.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *