El retorn del ciment

Eren els primers anys d’aquest segle quan l’economia vivia una prosperitat aparentment eterna. La situació era d’eufòria. La població estava contagiada i l’atur no era un problema. Sectors com els de la immobiliària i la construcció empentaven cap a aquesta situació. La seua expansió, especialment a les zones costaneres, semblava imparable. Una part important de la població passava a dedicar-se a aquests sectors. Des de la política no s’arribava a advertir seriosament de les conseqüències d’aquesta bombolla que acabaria per esclatar en les mans de molts que van passar d’un estat de glòria efímer a una ruïna considerable. Ara, quan l’economia sembla recuperar-se, la immobiliària també ho fa. Amb molts matisos. Perquè als Països Catalans, aquesta crisi s’ha viscut de distintes maneres. I la recuperació, per tant, també és distinta.

Sobretot, la diferència està en el context. La bombolla generada a començaments d’aquest segle trobava una sèrie de facilitats que ara no existeixen. Per exemple, els interessos bancaris, en aquells moments sota mínims, animaven tothom a fer-se propietaris d’immobles sense tindre en compte les garanties econòmiques dels compradors. Ara, els preus dels immobles tornen a pujar i els interessos es relaxen. Però resten massa lluny d’aquells nivells d’ímpetu.

Per continuar llegint, accedeix a la notícia.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *