El polític vocacional que va fregar la presidència

Tot i que es va llicenciar en dret a la Universitat Autònoma de Barcelona, Jordi Turull sempre ha tingut vocació de polític. Una evidència que no es demostra, només, pel seu pas per la Joventut Nacionalista de Catalunya ni per la seua afiliació a Convergència Democràtica de Catalunya quan comptava amb gairebé vint anys. Tampoc pel fet que en el seu primer xec salarial hi haguera la signatura de Ramon TriasFargas, conseller d’Economia de la Generalitat durant dues etapes al llarg dels anys 80. Jordi Turull és d’aquells que, segons relaten els qui el coneixen de prop, ha fet país. En termes polítics, país a còpia de carrer. I en termes ociosos, a còpia d’excursionisme. Una de les seues activitats preferides.

Fill de Parets del Vallès, una localitat de 19.000 habitants on el PSCgoverna còmodament des del restabliment de la democràcia, Jordi Turull és un home del seu entorn. Dels seus veïns. També, per descomptat, de la seua dona, que treballa al Departament d’Habitatge. I de les seues dues filles, de 20 i 16 anys. Respectat, pròxim, atent. També cautelós. Tot i que sense massa excessos apassionats, la seua vocació política, expliquen, l’obliga a tractar amb tothom. I ho fa amb gust. Ideològicament, els qui el coneixen l’identifiquen com a socialdemòcrata. El 1987 va estrenar-se com a regidor de Convergència al seu poble. Va mantenir la cadira fins 2003. Segons diuen alguns -uns altres no ho confirmen-, va ser dels qui des de sempre ha estat independentista per convicció. També quan el seu partit agitava la bandera del nacionalisme a foc lent. O de l’autonomisme avançat.

Per continuar llegint, accedeix a la notícia.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *