El Pazo de Meirás com a símptoma

A 20 quilòmetres a l’est de la Corunya hi ha Sada, un municipi d’uns 15 milers d’habitants que, com quasi tots els de la costa gallega, viuen de la pesca i del turisme. Part d’aquests turistes visiten el Pazo de Meirás, ubicat a la parròquia homònima. La casa estival de Franco era escenari habitual en els reportatges propagandístics del No-Do. Va ser la seu, també, d’un consell de ministres anual durant la dictadura. O de les visites dels futurs reis Borbons, ja designats hereus de la direcció de l’Estat. O, simplement, l’aparador que servia per mostrar com el dictador gaudia del seu temps familiar amb els seus nets. Una imatge, la d’un palau ostentós i ple de terrenys que contradeia la versió oficial d’aquell dictador auster, d’escassa ambició patrimonial.

Però les escenificacions solen amagar vergonyes que alguns han mirat de traure a la llum. Un d’ells és Carlos Babío, coautor amb Manuel Pérez Lorenzo d’un llibre en què s’explica com Franco va adquirir aquells 67.000 metres quadrats de finca. Babío ho sap especialment perquè la seua àvia paterna va ser expulsada de la seua llar —com tants altres veïns de la zona— perquè les autoritats de l’època pogueren ampliar el terreny del Pazo i satisfer, així, la voluntat del dictador.

Per continuar llegint, accedeix a la notícia.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *