El monopoli de la repressió

Els atemptats contra la democràcia calculats al mil·límetre per mantenir l’hegemonia no són patrimoni exclusiu de la dreta espanyola. Hi ha persones autodenominades d’esquerra que n’han après molt bé. I contribueixen al manteniment de l’Espanya de sempre. Amb condiments indispensables per sostenir el miratge democràtic. Mentre els uns no necessiten de justificacions a l’hora d’actuar amb tot i contra tots, els altres tiren de repertori dialectal convincent. I els hi funciona.

La introducció ve a compte d’una tertúlia de Radio Nacional de España. Recentment empresonats els vuit consellers, hi havia el debat -ja l’han tancat- sobre si els encarcerats eren o no presoners polítics. Entre els qui hi intervenien no hi havia cap contrari a les tesis oficials, és clar. Calia un consens inapel·lable, dissenyat amb garanties proporcionades per un convidat especial a la tertúlia. Tenia una missió definitiva: la d’assegurar la solvència d’un discurs uniforme acceptat des de la pluralitat. Es tractava d’un representant de l’Associació Catalana d’Expresoners Polítics del Franquisme.

Per continuar llegint, accedeix a la notícia.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *