El despoblament, a debat

Molts dels territoris despoblats mantenen la seua funció econòmica gràcies a un turisme estacional que els revitalitza. Tothom, però, és conscient que aquesta pràctica no en garanteix la supervivència. Ni tan sols assegura el manteniment dels trets que diferencien certs indrets com a zones amb atractiu, que contrasten amb l’entorn frenètic de les ciutats. El turisme és un gran suport per a la conservació, però també es pot convertir en un enemic de la singularitat. Els experts solen defensar l’alternativa econòmica turística al mateix temps que protesten per no haver estat capaços de generar-ne una altra.

De fet, és una de les denúncies de Luis Romero, professor de geografia a la Universitat de València. El docent resum l’evolució del despoblament com la “crònica d’una mort anunciada”, tot i que es nega a identificar aquesta pronosticable mort com a natural. “Molts economistes afirmen que alguns territoris, com les empreses no rendibles, tendeixen a morir i a tancar”. “Contra la natura, igual que contra el mercat, no s’hi pot fer res, diuen”. Per a Romero, però, aquesta mort es tràgica. “El que passa al País Valencià i en alguns punts de Catalunya no és normal: a la resta d’Europa no es donen densitats de població tan baixes”. “Alhora”, continua el professor, “l’èxode rural que s’ha anat donant ací figura entre els més exagerats i curts de tot Europa”.

Segons l’esmentat testimoni acadèmic, la situació té un culpable. “Ja fa quaranta anys de la democràcia i de les polítiques públiques, i, malgrat els incentius al turisme rural i a l’agricultura, aquests espais no han parat de perdre habitants”. La tendència, però, no ha estat uniforme en tots els territoris al llarg del temps. El Pallars Sobirà és la comarca amb menys densitat de població de tots els Països Catalans, amb 5,1 habitants per quilòmetre quadrat. En total, la demarcació reuneix 6.986 persones censades als seus 15 municipis. En temps de prosperitat econòmica, la xifra va fregar els 7.700 habitants, resultat d’un creixement del 42% des de 1991. El sector de la construcció havia adquirit tals aires d’omnipotència que havia fet reviscolar, fins i tot, els pobles més apartats de la percepció ciutadana. Un factor que va provocar, tal com detalla Isabel Pujadas, catedràtica de geografia humana a la Universitat de Barcelona, que a “les comarques que havien estat poblacionalment regressives a Catalunya des de finals del segle XIX hi hagués una reversió entre l’any 2000 i 2008”. Totes van augmentar el seu nombre de veïns.

Per continuar llegint, accedeix a la notícia.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *