El debat sectorial sobre un nou país

Qui vol, realment, la independència? Els moviments es converteixen en transversals quan tenen la virtut de seduir persones d’edats, classes socials i ideologies divergents. L’independentisme ha estat capaç d’adquirir aquesta condició. I és per això que avui molts sectors econòmics veuen amb bons ulls una possible independència de Catalunya. Des dels més humils fins als més benestants. Des dels més afectats fins als de més projecció. Tots tenen pros i contres, és clar. Però solen coincidir en una cosa: només ells han de ser els qui decidiran el seu futur. Per això, aniran a votar l’1 d’octubre. Amb matisos i conviccions distints. Alguns, segurs que la independència és el camí que cal seguir. D’altres, amb retrets contra els organitzadors. Les coses, diuen, s’haurien pogut fer d’una altra manera. És el resultat de la transversalitat. Les singularitats hi són. Però, al capdavall, una gran quantitat de gent vol marxar cap a un mateix destí. Uns altres, és clar, no volen que res canvie.

No ha estat gens fàcil. Primer, que Catalunya es plantege marxar definitivament després de cinc anys de procés. També, el fet que en aquest recorregut s’hagen sumat tants sectors poblacionals. Tots hi diuen la seua i, com sol passar, les posicions no són unànimes. Però hi ha un ambient de consens que fa uns anys era totalment imprevisible. Almenys, pel que fa a la voluntat quasi uniforme de voler participar d’un referèndum per decidir el futur del Principat. Tot i que no compte amb la garantia d’un pacte que el dotaria d’un oficialisme perseguit fins a l’últim moment. Tot i que els seus promotors, directes o indirectes, estiguen amenaçats.

Per continuar llegint, accedeix a la notícia.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *