El comercial Ripoll

Estiu del 2011. José Joaquín Ripoll, Pitu en el seu entorn de confiança, inicia una estratègia per assolir la seua darrera parcel·la de poder. És un acte tristament comú, però el practicava ell, un home destacat, acostumat a luxes i a una presència adequadament immaculada. Per això cridava especialment l’atenció. Acabava de ser relegat de l’Ajuntament d’Alacant com a regidor i, sobretot, de la Diputació, que havia presidit des del 2003. Ripoll es registrava personalment al Servei Valencià d’Ocupació i Formació -Servef- per tal de percebre el subsidi de desocupat. El cas Brugal li havia esclatat a les mans un any abans.

Els campistes van agafar llavors el control del PP a les comarques meridionals del País Valencià. Els seguidors de Francisco Camps, obertament enfrontats al sector zaplanista del partit que encapçalava Ripoll, van celebrar la seua suspensió del sou de regidor, després d’haver-se presentat com a número dos municipal als comicis del 2011. Desnonat també de la Diputació, que esperava presidir una tercera legislatura, Ripoll encara va poder mantenir la presidència provincial del PP fins a novembre d’aquell any. El seu sou quedava limitat a l’assistència als plenaris municipals. En aquest sentit, fer-se passar per un ciutadà comú podia ajudar-lo a maquillar la imatge d’una celebritat que, tot d’una, estava sota la sospita de la corrupció i marginat per una gran part del seu propi partit. I sobretot, sense feina.

Per continuar llegint, accedeix a la notícia.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *