El centenari d”El Tio Cuc’

Als alacantins sempre els ha costat girar la mirada enrere. Poble dispers i deslligat del seu entorn valencià més immediat, és un cas singular i abstracte. La seua manca de cohesió ha afectat Alacant en molts sentits. Un d’ells, la pèrdua dels seus símbols autòctons, com la llengua. Alguns mantenen la parla de l’Alacant d’antany, aquella ciutat que fins la dictadura emprà el castellà només per comunicar-se amb els forans, que no eren pocs. Avui, tots fan ús del català a l’hora d’entonar l’himne de la ciutat o el de la seua festa de les Fogueres de Sant Joan. Aquestes cançons ens mostren que el català, un dia, fou la llengua de la millor terreta del món, lema atorgat a la ciutat i que prova també uns orígens que, malgrat tot, encara resisteixen.

Per continuar llegint, accedeix a la notícia

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *