Dues marxes per la llibertat i un mateix fil conductor

Era l’estiu de 1976 i el futur es contemplava amb optimisme. Encara no feia un any de la mort del dictador i molts volien irrompre en aquell moment decisiu que va tindre un desenllaç decebedor. «La traïció dels líders», tal com definiria Lluís Maria Xirinacs els pactes de la Transició, no es preveia del tot. Tot estava per fer. Tot era possible. I molts en volien formar part de la construcció d’un futur millor.

Encara amb presos polítics, amb la Generalitat per restablir i amb les llibertats generals per recuperar, la Marxa de la Llibertat era el fruit de la campanya per l’amnistia i per l’Estatut. Sis columnes s’organitzarien des de distints punt del país per confluir a Poblet, a la Conca de Barberà, indret que reforçaria el seu valor simbòlic. Des de l’Empordà, des de l’Alt Urgell, des del Pallars, des de les Terres de l’Ebre, des de Girona i des de Guardamar del Segura eixirien columnes amb un mateix punt de trobada i unes mateixes reivindicacions: llibertat, amnistia i Estatut d’Autonomia. Setmanes des tard se celebrarien dues marxes més amb el mateix esperit a la Catalunya Nord.

Per continuar llegint, accedeix a la notícia.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *