«Diferents polítics m’han demanat opinió, però crec que no m’han fet mai cas»

Vostè és un historiador de referència, però les seues memòries semblen més les d’un periodista de referència.

—Probablement té raó. La feina d’un historiador dona menys peu a unes memòries, perquè és difícil veure’t implicat en polèmiques. Aquí la crítica historiogràfica és escassa, per no dir inexistent. O hi ha elogis o hi ha silenci. En canvi, la dimensió mediàtica sí que dona peu a episodis polèmics. És una activitat que m’ha permès conèixer molta gent i veure com alguns dels qui havien conviscut amb mi com a tertulians després feien el salt a la política. L’últim, el Jordi Cañas, ara eurodiputat per Ciutadans. Un altre exemple és el del Juan Carlos Girauta, amb qui em vaig enganxar per moments a TV3. En un moment donat va fer el salt a Ciutadans. També he contemplat això amb altres partits. I al revés: expolítics que s’incorporaven a les tertúlies com ara l’Ernest Benach, Joan Manuel Tresserras, Josep Curto… Això, en l’activitat d’historiador, no passa tant.

Per continuar llegint, accedeix a la notícia.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *