Desmuntant els mites del concert econòmic basc

L’any 2017 arrencà amb un propòsit ben ferm per als governs del País Valencià i de les illes Balears. Després d’anys i panys de desigualtat fiscal amb la resta de les comunitats que conformen l’Estat espanyol, aquests dos territoris tracten de fer força per assolir un nou model que els permeta disposar més de la recaptació pròpia. Dins d’aquest objectiu hi ha una sèrie de reformes exigides. Entre d’altres, una contribució més gran cap a les autonomies des del País Basc i Navarra, diferenciades pel seu sistema de recaptació d’impostos.

D’un costat, Vicent Soler, conseller valencià d’Hisenda, ha expressat en reiterades ocasions que, per garantir la igualtat real, és necessària la implicació de les demarcacions forals. Un argument similar va manifestar la seua homòloga balear, Catalina Cladera, a la jornada “L’hora de les decisions”, celebrada a València el 2 de març. Catalunya, per contra, no s’hi suma. El seu objectiu és més ambiciós des del seu canvi de posicionament després que l’Estat no atenguera la seua proposta del “pacte fiscal”, plantejada l’any 2012 i que va obrir la porta al procés independentista.

Les declaracions dels consellers valencià i balear matisaven el seu respecte pel concert, però exigien més implicació de les comunitats forals. I revelaven un posicionament que fins llavors havia estat, més aviat, sostingut per la dreta espanyola. Malgrat que tant Soler com Cladera pertanyen a les federacions socialistes dels seus territoris, tots dos s’entenen bé amb els nacionalistes, amb els quals governen al País Valencià i a les Illes. D’aquesta manera, el concert basc passa a ser criticat, gairebé, per tothom. Exceptuant el País Basc, on tots els partits amb representació hi donen suport. Cal afegir que aquells que l’han qüestionat —la quasi extinta UPyD i Ciutadans— han quedat fora del Parlament.

Per continuar llegint, accedeix a la notícia.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *