Democràcia temporalment suspesa

Tot es va iniciar el dia 6 de setembre. L’aprovació al Parlament de la Llei de Referèndum encengué les alarmes de l’Estat. L’independentisme començava a fer marxa per la via administrativa. I reforçava el camí només un dia més tard, el 7 de setembre, quan s’aprovà la Llei de Transitorietat, que havia d’aplanar el camí cap a la República Catalana en cas que el dia 1 d’octubre guanyara el sí. Tal com, malgrat tot, va succeir, amb més de dos milions de vots favorables. Aquelles lleis, tot i ser immediatament anul·lades, es mantingueren vigents. La nova legalitat catalana ometia les sentències de l’espanyola, que es volia mantenir superposada. El nou escenari era el de la desobediència.

Entremig hi va haver dues dates. Els dies 20 i 21 de setembre, una gran mobilització pretengué impedir, pacíficament, l’escorcoll de la Guàrdia Civil en diversos edificis públics de la Generalitat catalana. Entre els quals, els departaments d’Economia, d’Exteriors, d’Afers Socials, de Governació i moltes altres delegacions. Desenes de milers de persones s’hi oposaren. La jutgessa Carmen Lamela, de l’Audiència espanyola, assenyalà quatre persones com a responsables, directes o indirectes, dels fets ocorreguts.

D’una banda, Josep Lluís Trapero i Teresa Laplana, major i intendent dels Mossos respectivament. El motiu, l’actitud permissiva que, segons la Guàrdia Civil, tingueren els agents catalans durant els fets d’aquells dos dies de setembre. Estaven acusats de no haver elaborat un dispositiu adient per controlar allò. Tot i que la Fiscalia demanava presó preventiva per a Trapero i 400.000 euros de multa per a Laplana, la jutgessa va decidir deixar-los en llibertat. Amb matisos, però. Tots dos quedaren desposseïts dels passaports i hauran de comparèixer davant el jutjat cada 15 dies. I continuen sent investigats per sedició.

Per continuar llegint, accedeix a la notícia.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *