De traques i gent de tro

Mesos abans, quan es va submergir en aquell ambient atabalat, frenètic, observà les mateixes cares, els mateixos grups i les mateixes actituds. Tots perseguien satisfer el pecat de gola de la forma més grollera possible. A costa de maltractar el cos i de caure en paràmetres d’indignitat cridanera. De balbuceigs celebrats. De moviments erràtics. D’atreviments insòlits. I d’un endemà de records difuminats, reconeguts amb una mescla de riure i penediment.

És curiós observar-ho tot, mesos després, immers en la multitud però apartat de la tendència etílica que condueix a la disbauxa. Hi ha aquells que fan de l’excés el seu modus vivendi cada cap de setmana. Es troben dins del seu context. No criden l’atenció. No gaudeixen especialment, perquè no fan res de distint. Hi ha també els aliens que s’adapten a un àmbit que no és el seu. Delatats per una indumentària diferenciada, allunyada dels intents frustrats d’elitisme estètic, caracteritzat per pentinats futbolístics i tatuatges d’infart matern, fan el seu rogle per ballar amb estridència. La manca de complexos sovint esdevé emblema.

Per continuar llegint, accedeix a la notícia.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *