De l’ofensiva, a les trinxeres

En el seu primer discurs com a president del Parlament, Roger Torrentrecordà els diputats triats que no podien ser-hi. Les causes que havien conduït Oriol Junqueras, Joaquim Forn, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart a la presó preventiva eren “absolutament injustificades”. Ho va etzibar al·ludint al criteri “d’un gran nombre de juristes i experts en dret”. També es va referir, evidentment, als cinc diputats exiliats, entre els qui hi ha Carles Puigdemont, a qui es va referir com a “president”. I va agrair a la seua antecessora, Carme Forcadell, la tasca duta a terme.

Malgrat tot, la seua intervenció va agradar a la major part dels mitjans de comunicació contraris a l’independentisme. Perquè parlà de “recuperar la normalitat institucional necessària”. De “democràcia” i de “convivència” per “cosir la societat catalana a través d’aquests dos principis”. I, sobretot, perquè en la cloenda va pronunciar un visca a Catalunya i un altre a la democràcia. Sense esmentar la república.

D’alguna manera, hi havia qui apreciava en aquestes paraules, més o menys, un gest de tornada a la tranquil·litat. De fet, el diputat popular Santi Rodríguez, en la roda de premsa posterior, va referenciar el pensament independentista de Torrent. Però va destacar, encara més, el seu “to conciliador”. L’objectiu de recuperar les institucions requereix certa calma en les actuacions polítiques. Això, però, no és sinònim d’una marxa enrere. Les paraules de Roger Torrent eren conciliadores. Però aquesta actitud, segons els consultats, no és incompatible amb l’anhel de seguir avançant en la mateixa direcció que l’anterior legislatura. D’una altra manera, però.

Per continuar llegint, accedeix a la notícia.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *