De com s’ha arribat fins ací

“Ja sóc aquí. Per tal que aquesta Catalunya es posi a treballar més que mai per fer-la ben forta, ben pròspera, i sigui un exemple també per tots els altres pobles d’Espanya“. “Nosaltres hem de ser l’avançada del benestar, de la prosperitat i la democràcia de tots els pobles d’Espanya”.

El 23 d’octubre de 1977 plovia a la Plaça Sant Jaume de Barcelona. Això, però, no va impedir l’esclat d’alegria de tanta gent que veia tornar el president de la Generalitat de Catalunya en l’exili. Dos anys després de la mort del dictador, Josep Tarradellas feia un discurs emocionant demanant la recuperació de l’Estatut. I feia mencions constants a la singularitat de Catalunya. Dins d’Espanya, això sí. El context era ben distint. La transició no va convèncer a molts. Però el discurs oficialista de consens va encaixar entre gran part de la població. Al cap i a la fi, totes les parts havien cedit per fundar un nou règim. I una de les cessions era reconèixer, per poc que fóra, la diversitat territorial de l’Estat.

Per continuar llegint, accedeix a la notícia.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *