D’Andalusia a Barcelona passant pel Pirineu

La història de la Consuelo és bàsicament aquesta. La d’una nena crescuda al caliu sec de la serra andalusa. Socialment hostil durant els anys de la postguerra, la província de Jaén no oferia atractius als nadius, obligats a marxar ben lluny dels seus pobles per tal de divisar un mínim de prosperitat. La Consuelo passà a ser Consol quan recorregué Catalunya amb la seua família, que seguia el pare a Espot, Llavorsí, Tortosa i allà on li conduïra el seu ofici de miner.

La història, previsible, s’ajuda de les recurrències més freqüents dels relats de postguerra i emigració. Un recull de penes i d’optimisme forçat quan només l’empenta dels ànims garanteixen un mínim de benestar. Un relat planer, marcat per la valentia d’una dona que s’esforça per ser independent. I per no deixar els seus, malgrat els entrebancs de l’egoisme i de no assumir les realitats adverses.

La pèrdua del pare dóna el gir més accentuat a una història sense més alegries que la de la supervivència en un paratge dominat pel ruralisme i la sequera social que l’acompanya. Per la rudesa dels seus habitants transformada en proximitat després d’un temps d’integració irremeiable. Tot enmig d’una trama familiar d’amor emmascarat per enganys i malifetes descobertes amb més disgustos que traumes.

Per continuar llegint, accedeix a la notícia.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *