‘Costa pensar que el PNB entre en un procés que trenque la seua hegemonia dins del nacionalisme’

Quines possibilitats hi ha que prospere un ‘procés’ a Euskadi?

La situació del País Basc, l’articulació política i les posicions polítiques dels partits són molt complexes per la pròpia estructuració interna de la política basca. Fa uns anys, el meu amic Carles Viver Pi i Sunyer em preguntava què passava amb l’actitud dels nacionalistes bascos respecte al procés sobiranista que s’iniciava a Catalunya. No entenien l’actitud del PNB. I jo la trobe bastant comprensible, com també ho és que el diumenge se sumaren de manera moderada, amb cautela, a la cadena humana.

Per què?

Els elements que jo destacava en aquell moment, pense, són encara vàlids. D’un costat, hi ha la qüestió de la debilitat interna del nacionalisme basc, que està profundament dividit. Hi ha una ruptura conceptual entre l’esquerra abertzale més radical, l’hereva d’Herri Batasuna, i el PNB. Unes diferències molt més profundes que en qualsevol altre lloc on hi ha moviments nacionalistes d’aquest tipus. I això, crec, és un element que dificulta poderosament un camí que s’ha de recórrer conjuntament per fer una reclamació d’aquesta mena. També hi ha la complexitat de la composició parlamentària al País Basc. La nostra història és la dels governs profundament febles. I la feblesa només se supera amb pactes entre nacionalistes i no nacionalistes. En concret, entre el Partit Nacionalista Basc i el Partit Socialista d’Euskadi. És cert que el PSE està en un procés de feblesa electoral progressiva al País Basc, almenys fins als últims temps. Però encara n’és un actor fonamental. I aquest és un segon element que posa límits a que una reclamació com aquesta puga avançar amb solidesa.

Hi havia qui pensava que la desaparició d’ETA podia bastir ponts entre l’esquerra abertzale i el PNB.

Possiblement, el terrorisme d’ETA era l’element més cridaner que impedia un apropament entre aquests dos mons. Però jo, que conec bastant bé aquests dos mons, puc dir que assenyalar ETA com a principal element de distància és molt superficial. El PNB i l’esquerra abertzale estan separats per una postura política i ideològica molt profunda. I aquesta barrera és molt difícil de superar. No es trenca amb la desaparició d’ETA. A banda, l’esquerra abertzale té una dificultat, que són les tasques pendents que no podran eludir i que els consumiran moltes energies. Ells tracten de posar en marxa moviments com el de la cadena humana, però no podran eludir els reptes dels presos i el del passat. Tot i que una part important de la societat basca tracta de no obsessionar-se i de no mirar al passat, també hi ha una altra part important de la consciència col·lectiva que impedirà que no afronten aquestes qüestions.

Per continuar llegint, accedeix a la notícia.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *