Compromís trenca amb el Govern d’Alacant

El 21 de juny de 2015, Gabriel Echávarri es fotografiava amb la vara de l’alcaldia. Li acompanyaven dos socis obligats: Miguel Ángel Pavón, de la coalició Guanyar -dominada per Esquerra Unida– i Natxo Bellido, de Compromís. D’aquesta manera, el PSPV es feia amb l’alcaldia 20 anys després d’haver-la perdut en favor del PP. Un partit que durant dues dècades va convertir Alacant en la ciutat més mediatitzada per la corrupció.

La il·lusió del canvi va contagiar els seus protagonistes, que pronosticaven una aliança de més d’una legislatura. La realitat, però, va desfer els presagis optimistes. Les promeses amb què Gabriel Echávarri va accedir a l’alcaldia van quedar només fixades en el programa electoral. L’incompliment sempre va ser denunciat per Guanyar i la relació entre ambdós socis va esdevenir del tot inestable. Cadascuna de les formacions, amb sis regidors, van competir des d’un primer moment per l’alcaldia. Després, les tensions van creuar-se entre els despatxos de les regidories.

La primera de totes va ser la dels horaris comercialsGabriel Echávarri va prometre en campanya el tancament dels comerços de la ciutat durant els diumenges i festius per tal que els treballadors pogueren conciliar l’ofici amb la vida familiar. Després de converses internes entre l’alcalde -qui també ostenta la Regidoria de Comerç– i distints empresaris, entre els que destacaven els del Corte Inglés -principal centre de compres de la ciutat-, aquella promesa va quedar reduïda a un “pacte de cavallers”. Així l’anomenava el mateix alcalde. Consistia a controlar, per mitjà d’una comissió improvisada i presidida per ell mateix, que els empleats de les empreses no treballaren més d’un màxim de 13 diumenges i festius a l’any. Una mesura que va causar desconfiança total en els sindicats i que molts han qüestionat el seu funcionament.

Per continuar llegint, accedeix a la notícia.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *