«La intenció és iniciar el Consell de la República abans de l’1 d’octubre»

A la sala Torres Garcia del Palau de la Generalitat de Catalunya ens rep Quim Torra i Pla (Blanes, Selva, 1952). President català des del mes de maig, insisteix a destacar el moment excepcional que estem vivint, del qual ell és un protagonista inesperat després de l’exili forçat de Carles Puigdemont. Parlem sobre l’etapa política actual, dels objectius del seu Govern i de com afronta els pròxims esdeveniments. A l’horitzó es contemplen els judicis contra els dirigents polítics de l’anterior executiu i les estratègies per materialitzar la República, adreçades clarament a la implicació ciutadana, segons explica. Torra no posa cap termini per assolir objectius, però es mostra ben optimista.

Read more

Família Ponsatí: “Som federalistes desenganyats”

És dimecres i la família de Clara Ponsatí es reuneix al barri barceloní de Sarrià, a casa de l’àvia, la gran de la família, que compta amb 93 anys. Montserrat Obiols és la mare de l’exconsellera i l’única que no s’ha estranyat gaire de la reacció de l’Estat davant els esdeveniments de la passada tardor. Recorda, encara, els foscos anys quaranta, quan superava l’adolescència en un país vençut. Al seu voltant seuen Oriol, Anna Maria i Berta, tres dels seus cinc fills. Falten l’Agnès i, evidentment, la Clara. També hi és el Jordi Malet, de 27 anys, el seu net i fill de la Clara, exiliada en un país, Escòcia, on té un treball i un prestigi com per dur una vida normal, malgrat tot. De fet, el seu fill reconeix que troba a faltar la mare. Tant com sempre, però. Perquè està acostumat a viure lluny d’ella. Ell, recorda el seu oncle Oriol, va nàixer a Catalunya «per accident». De menut li era més fàcil parlar l’anglès que el català. Ara viu tot amb ràbia, però la distància és més digerible per a aquell que ja l’ha viscut.

Read more

“Crec que el 20S va ser l’excusa perquè l’Estat dugués a terme un pla predeterminat”

Al barri de Guinardó, ubicat al nord-oest de Barcelona, hi ha la plaça del Nen de la Rutlla. Està plena de terra i l’ocupen persones que, assegudes en bancs, veuen els cotxes passar per la carretera que hi ha en front. Un nen amb una rutlla presideix aquest espai significatiu per a Jordi Sànchez. Tot i que va nàixer a Gràcia, s’hi va traslladar fa dos anys amb Susanna Barreda. Tots dos venien de Sants, el barri de la seua companya. Es van conèixer durant els il·lusionants anys de la Crida a la Solidaritat, quan tot estava per fer. Susanna no gaudeix atenent els mitjans, però confessa que és, per a ella, una obligació. No vol que ningú s’oblide del que ella i els seus tres fills estan patint des del 16 d’octubre de 2017.

Read more

“Em feu més mal la no condemna de la violència que el no reconeixement internacional”

Al bell mig de Gràcia, al mateix barri barceloní on va nàixer, hi ha la casa de Txell Bonet. L’hauria d’estar compartint amb Jordi Cuixart, tal com feia fins el 16 d’octubre de 2017. Txell no està sola. Té al seu fill, un xiquet que corre per la casa i veu son pare, cada dia, reflectit en les nombroses fotos que pengen per les parets. Bonet i Cuixart s’havien traslladat a inicis de l’any passat, poc abans dels dies d’ebullició que van servir per assenyalar el seu home, el president d’Òmnium Cultural. L’adversitat de la situació ha reforçat el caràcter de Txell, que se sent forta i plena de vida. Com ell.

Read more

El Sénia no és frontera per als reaccionaris

Llaços arrencats. Símbols destruïts. Patrulles nocturnes. Agressions. Mitjans prenent partit. Desproporcionalitat. La situació que viu Catalunya no és nova. Amb els matisos que la diferencien, els agitadors actuals recorden als que van provocar l’anomenada Batalla de València durant les dècades dels setanta. Comparem ambdues situacions.

Read more

“Políticament, la mare és la moderada de la família”

Al bell mig de l’Empordà hi ha Torroella de Montgrí, un poble d’uns 10.000 habitants que va veure nàixer, créixer i viure Dolors Bassa. L’exconsellera d’Afers Socials i Famílies mai no se’n va anar. Durant la seua intensa estada al capdavant del Departament, tampoc. Compartia casa i vida amb sa mare, a qui va poder visitar durant dues hores a l’hospital el passat estiu, quan el jutge, per primer cop, va permetre a un pres polític una visita familiar urgent. Sa mare encara viu, amb 87 anys, atesa per la família i per un poble bolcat. Així ho relata un dels fills de Bassa, Josep Surroca, qui destaca el suport dels habitants d’aquesta localitat repleta de llaços grocs, estelades i cartells que recorden la seua veïna més popular. Els pobles que envolten Torroella anuncien pertànyer a la República Catalana. Josep Surroca Bassa, de fet, revela que sa mare és «la moderada de la família». Ell mateix diu ser membre d’Endavant i riu amb simpatia quan recorda el que li deia a sa mare durant els dies més decisius: «No us atrevireu». L’entrevistem al seu bar, Nafent. Anàvem a fer-ho a la plaça del poble, on tothom té el punt de partida abans d’anar a qualsevol altre lloc. Però la llunyania del poble ens provoca el retard i ens obliga a fer-ho ràpid, abans que Josep torne a obrir el bar. Quan acabem, dues veïnes del poble esperen a la porta per entrar-hi.

Read more