‘Costa pensar que el PNB entre en un procés que trenque la seua hegemonia dins del nacionalisme’

Diumenge, gairebé 200.000 persones protagonitzaren una cadena humana que envoltà Euskadi pel dret a decidir. L’acte el va convocar Gure Esku Dago, una plataforma fundada el 2013 que pretén fer un paper similar al que desenvolupa l’Assemblea Nacional Catalana al Principat. Diversos membres d’Òmnium Cultural, de la mateixa ANC i de distints partits polítics catalans hi acudiren per sumar-se a la reivindicació independentista que hi ha latent a Euskadi i que tracta d’encetar un altre procés similar al que es viu a Catalunya. Però, quines possibilitats hi ha de fer-ho factible? En parlem amb Alberto López Basaguren, catedràtic de Dret Constitucional a la Universitat del País Basc.

Llegir-ne més

Sánchez s’encomana a Europa i a l’esperit del 8 de març per sobreviure

El nou president del Govern espanyol ha fet públics els noms dels qui ocuparan els ministeris, que en seran 17. Amb una presència destacada de dones -la més alta de la història d’Europa-, Sánchez s’encomana a l’esperit del 8 de març i a la «pàtria europea» per sobreviure a mitja legislatura hostil i capgirar les tendències electorals que castiguen el seu partit. Per això, aquest Govern té la mirada posada en les pròximes eleccions generals.

Llegir-ne més

‘Legalment, Llarena ha d’apartar-se del cas que està instruint per falta d’imparcialitat’

Isabel Elbal (Madrid, 1969), és advocada especialista en dret penal i forma part de l’equip de la defensa dels dirigents catalans exiliats que des de Brussel·les, en roda de premsa, han anunciat una demanda contra Pablo Llarena davant la justícia belga. Després de gastar els seus esforços en evitar l’extradició, ara Toni Comín, Lluís Puig, Meritxell Serret, Clara Ponsatí i Carles Puigdemont -que ha intervingut per videoconferència- fan un pas més enllà i posen en dubte, de manera legal, el procés judicial conduït pel magistrat del Suprem. En parlem amb Elbal, qui coneix tot el procés ben de prop.

Llegir-ne més

Quan Zaplana temia EL TEMPS

Aquest setmanari és bon coneixedor de l’evolució d’Eduardo Zaplana en política. Des del primer minut, EL TEMPS va denunciar les formes del de Cartagena per ascendir en el seu ofici. Tot va començar a Benidorm i va esclatar, definitivament, quan Zaplana va accedir a la presidència de la Generalitat Valenciana. Des de la màxima institució valenciana va fer gala del seu compromís contra el país. I al seu punt de mira estava aquesta publicació.

Llegir-ne més

Els fantasmes històrics que comprometen Quim Torra

La transcendència adquirida per Quim Torra arran de la seua investidura ha generat controvèrsies no inesperades. Després d’una intensa recerca a les xarxes del nou president, tres personatges històrics de l’independentisme català, reconeguts al seu moment per Torra, han estat rescatats per l’unionisme per titllar el 131è d’essencialista i xenòfob. Els germans Badia i Daniel Cardona en són els responsables. Els descobrim amb l’historiador Fermí Rubiralta.

Llegir-ne més

Bicefàlia estratègica per obeir un mandat

Mentre s’ultimen els equips dels departaments del Govern —encara sense consellers a l’hora de tancar aquesta edició d’EL TEMPS—, Junts per Catalunya i Esquerra Republicana tenen ben clar que cal obeir el mandat de l’1 d’octubre. Fonts pròximes a ambdues formacions, però, discrepen dels camins que han d’emprendre per assolir aquest objectiu reafirmat el 21 de desembre.

Llegir-ne més

‘Si anem normalitzant espais republicans al final la cosa caurà pel seu propi pes’

Carles Ribera i Rustullet (Girona, 1968) és el director de La República, un nou setmanari que ja ha tret el número zero i que funcionarà definitivament des del 26 de maig. Parlem amb ell per conèixer l’espai busquen omplir en un mercat, el de la premsa en paper, cada vegada més hostil.

Llegir-ne més