Carles Mundó: «A Madrid m’he trobat més solidaritat que rebuig o faltes de respecte»

Quina sensació va tindre quan, tot i ser condemnat, vostè quedava lliure i companys seus del Govern continuarien empresonats?

—El que havia de ser, en termes personals, un motiu d’alleugeriment, no va ser tal. Quan el 14 d’octubre vaig escoltar per la ràdio el llistat de condemnes em vaig quedar atònit. No vaig ser capaç de viure el moment amb gens d’alegria. Potser el meu entorn immediat ho va viure com un alleugeriment. Tinc tres fills petits i quan a la tarda van tornar de l’escola, l’ambient que hi havia a casa era similar al d’un matí de reis.

—Vostè era regidor a Gurb, Osona, el seu poble, que té uns 2.700 habitants quan és nomenat conseller de Justícia el 2016.

—Bé, formalment és així. Jo feia de regidor a Gurb , era una feina de compromís i servei fora d’hores laborals. Cap dels regidors d’ajuntaments com aquest s’hi dedica de manera professional. És una activitat extra. Per tant, no vaig passar exactament de regidor a conseller: compaginava la meva feina al despatx en què continuo treballant i de què soc soci [el Bufet Vallbé]. Es pot dir que abans del 2016 treballava com a advocat i, a més a més, feia de regidor. I el 2016 em vaig incorporar al Govern.

Per continuar llegint, accedeix a la notícia.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *