Canviar el passat, guanyar el futur

Els països vençuts necessiten voluntat per ser reconstruïts. L’esforç de molta gent per fer revifar un territori acostumat a sumar derrotes és elemental. I Eva Serra, des de la historiografia, va fer palès el seu compromís. Compromís acadèmic, sempre vinculat al polític. Una combinació que acostuma a ser qüestionada. No en el seu cas, però. “Fins i tot els membres de l’acadèmia oficial més carpetovetònica la van haver de respectar. No els quedava més remei”, destaca Lluís Guia, professor titular d’Història Moderna a la Universitat de València.

Com Guia, l’especialitat d’Eva Serra també era la Història Moderna. Va impartir docència, sobretot, a la Universitat de Barcelona, on va adquirir la condició d’emèrita. Fou continuadora de la línia de son pare, el menorquí i també historiador Josep de Calassanç Serra i Ràfols, tal com recorda Agustí Colomines, professor titular d’Història Contemporània a la UB. “La recuperació dels textos de les constitucions o l’anàlisi de les revoltes agràries es deuen a la seva incansable tasca d’investigació”.

De fet, per a Colomines, “la seva tasca historiogràfica és, de llarg, molt més important que la seva activitat política” per la seua “contribució a modernitzar la historiografia modernista de Catalunya”. Aportació visible en els seus llibres i també en les seues lliçons orals. Agustí Alcoberro, professor del Departament d’Història Moderna de la UB, recorda amb entusiasme “el seu rigor, la seva capacitat d’anàlisi, de profunditat i la manera de superar els tòpics i les frases fetes en les explicacions”. “La història moderna sempre havia estat vinculada al tòpic de la decadència i l’Eva va convertir aquest període en decisiu a l’hora d’explicar la història del país”, recorda l’exvicepresident de l’Assemblea Nacional Catalana.

Per continuar llegint, accedeix a la notícia.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *