Caminar cap a la incertesa per la senda de la precarietat

Gràfics, índexs, dades, xifres… Les versions d’una conjuntura van sempre acompanyades de la intencionalitat dels qui formulen els relats. Els informes mai no estan exempts de voluntats. Hi ha objectius adreçats a constituir i consolidar percepcions que no sempre es corresponen amb l’estricta realitat. Oferir una visió global és, per definició, interès. Perquè les característiques poblacionals són heterogènies. Les perspectives imposades, però, creen opinions i sensacions de benestar imprescindibles per mantenir en funcionament el mecanisme de la continuïtat. El del camí que cal seguir, dibuixat per les elits, té un punt de partida i un destí nuvolós per a molts.

L’actualitat configura un capítol més de la història llarga i grisa iniciada el 2008. La política televisada a través dels debats electorals marcava dues interpretacions que obeïen a dos discursos. De camí a les eleccions espanyoles, el bipartidisme estatal campava al seu aire. Mai no n’haurien pronosticat l’extinció passats menys de deu anys. UPyD i Izquierda Unida esdevenien gairebé residuals, eclipsats per la dimensió de les dues principals forces que iniciaven, sense saber-ho, el seu deteriorament.

Per continuar llegint, accedeix a la notícia.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *