Alacant recupera la memòria

Fa ara nou anys, les Corts espanyoles aprovaven la Llei de Memòria Històrica. Proposada pel Govern de José Luis Rodríguez Zapatero, aquesta mesura pretenia eliminar dels carrers i de les places tots els símbols relacionats amb l’apologia de la dictadura franquista i del pronunciament que va conduir cap a la insurrecció militar del 1936 contra el Govern democràtic de la II República. La Llei causava rebuig en el Partit Popular, que entenia que tot allò “obria ferides tancades”. Els governs municipals del PP van preferir no aplicar aquesta Llei i no ha sigut fins ara, amb uns altres partits governant els principals ajuntaments del País Valencià, quan la Llei s’ha començat a introduir. L’última d’aquestes ciutats ha estat la d’Alacant.

Una ciutat castigada

Aquesta mesura té un valor especial per a Alacant. Aquesta ciutat fou la darrera de l’Estat en caure en mans de l’Exèrcit Nacional, capitanejat per Francisco Franco. La venjança va ser evident. Un camp de concentració, el dels Ametlers, s’instal·lava de forma improvisada al voltant de la Serra Grossa, amb vistes al mar. Alguns van poder fugir en el vaixell Stambrook dos dies abans de la caiguda de la ciutat. Alguns d’aquells que no van obtenir el passaport de fugida optaren pel suïcidi al mateix port. Un any abans, l’aviació feixista italiana havia bombardejat el mercat central de la ciutat. Era un dimecres al matí, tot just quan el mercat havia rebut subsistències enmig d’aquells dies de fam. La tria del dia i de l’hora de l’atemptat no havia estat casual.

Per continuar llegint, accedeix a la notícia.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *