Alacant i València

L’amic valencià Miquel Nadal Tàrrega ha fet aquesta reflexió sobre les relacions entre València i Alacant. Una dissertació poc habitual, cal dir. Aquests pensaments se solen fer des d’Alacant i, tristament, des d’una posició interessadament victimista. No és el cas.

Primer, perquè Miquel Nadal és valencià de ciutat. I molt valencià. D’aquells que és romànticament literari quan parla de la seua terra. D’aquells que la reflexiona, que l’observa, que la cuida des de l’enteniment, amb la subjectivitat inevitable de l’amor i amb el tracte just de la intel·ligència, recurs dels qui no volen enganyar ningú.

Per això, convide a llegir l’article publicat en Lletraferit i agraisc que Miquel Nadal m’haja recordat. Li tinc especial estima a aquest home. Ara, després d’un any treballant activament en EL TEMPS, he escrit desenes de ressenyes literàries després que el meu company Xavier Aliaga em convidara a fer-ho. Casualent, la primera de totes va ser sobre una obra de Miquel Nadal, Invetari mínim.

I és per això que Miquel em resulta especial. També perquè, havent-lo conegut, em fascinen les seues inquietuds i la seua consciència de pertànyer a una espècie en perill d’extinció: la d’aquells que, com un servidor, estimen la seua ciutat per damunt de tot. I la defensen i la comprenen, malgrat tot.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *