Alacant es retroba amb la seua llengua

Mando que desde ahora en adelante se estiendan los motes en Idioma Castellano, con las expresiones y formalidades prevenidas en las visitas antecedentes, con apercibimiento de que, por cada Mote que se hallase escrito en valenciano será multado el Cura ó Teniente que le hubiere escrito, en una libra de esta Moneda para el gasto de Cera del Altar del SSmo. Sacramento” [sic].

Aquesta cita textual és responsabilitat del bisbe de la diòcesi d’Oriola. Amb competències religioses sobre la ciutat d’Alacant, la concatedral de Sant Nicolau rebia aquesta sentència que no inclou cap més matís. Era l’any 1740 i Alacant ja s’havia immergit en un procés de castellanització que es prolongava sense altre destí que la consolidació. L’ordre és ben antiga, però mostra la dinàmica d’aquells que exercien el poder sobre la ciutat: el castellà havia de substituir el català. Sense excepció. Cap àmbit havia de quedar exclòs d’aquesta política. Amb més o menys fermesa, la castellanització d’Alacant ha estat promoguda al llarg del temps per les instàncies més altes.

Per continuar llegint, accedeix a la notícia

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *